Emil Nolde – flors

Emil Nolde (Alemanya 1867-1956).
És un un dels grans artistes del segle XX. Treballava la pintura, el gravat i sobre tot l’aquarel.la, sent reconegut junt amb Paul Klee, com un dels mes grans en aquesta tècnica.
Als seus inicis va viatjar a Paris on va entrar en contacte amb les obres de Rodin, Degas, Manet, Millet i  Daumier. Mes tard va pertànyer a grups d’artistes Die Brücke (1906/7) i la Secessió Berlinesa (1908-1910), que hi compartien tant la temàtica popular, com l’estil de traços i colors marcadament expressionistes, la deformació de la figura humana i la pinzellada crispada. També un gust per l’art tribal, que va conèixer de primera ma en diferents viatges que realitzà a Nova Guinea i desprès per tot Rússia, l’Orient i els mars del sud.
Peró el seu camí no era el de pertànyer a cap estilisme, sinó l’expressió del sentiment individual com Edvard Munch, però amb una la recerca d’allò primitiu i salvatge del ser humà, a l’estil de Gauguin. No pintava del natura, pintava els models tal com els sentia, tant els paisatges, com a les flors i la figura humana, utilitzant la deformació, la mescla xocant de colors i la saturació de la matèria. Els seus temes son expressió de la pròpia espiritualitat i sentiment i això ho transmet a l’espectador d’una forma immediata.
Les seves pintures estan plenes de colors vius mesclats amb aiguada o be amb traços ràpids, curts i empastats. Als paisatges veiem com l’aigua ha mesclat els colors de forma aleatòria, crean espais difuminats de colors intensos. Sempre es manté dins de la figuració encara que les composicions son de concepció abstracta, degut a l’enquadre i punt de vista forçat i la deformació expressionista del motiu a pintar.
Les Flors:
Igual que Van Gogh, Nolde sempre treballa amb amb rapidesa i de manera impulsiva per tal de donar vida i intensitat emocional les seves pintures
Pensa que com més ràpid es fa un quadre, millor és … Quan la inspiració trontolla, la raó salta al estèril de rescat, i llavors el treball s’arruïna.

Per Nolde, les flors eren obres d’art de la creació. El vol representar, com si fos un crit, el radiant color de floració brollant de la mala herba verda i per a això pinta amb un forçat contrast entre els tons vermells i porpres i els seus complementaris els verds. La pintura irradia emoció per aquesta intensitat de color. Com en els paisatges, la composició i el tractament de la pintura son abstractes. Sovint pinta sobre mullat de manera que crea una especial fusió del colors i enquadra de molt aprop el motiu, trencant el sentit de verticalitat i horitzontalitat.

mes informació: http://es.wikipedia.org/wiki/Emil_Nolde

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s