sessió 9 – inici al paisatge

Dissabte 11 de JUNY – 5h de la tarda
Tema de la sessió: Inici al paisatge
A partir de tres pintors moderns abordem la composició i el color

Exercicis

1. Exercici sobre William Turner
Vam proposar la composició d’un paisatge, esboçat amb espècies sobre un plat quadrat, tenint com a referent algunes de les pintures més abstractes d’aquest pintor. Això és feia servir de model per a pintar el paisatge amb aquarel·les.
El paisatge es construia amb tres plans de colors, sobre el que s’afegian petits detalls, amb una paleta de tons limitada a les gammes de l’ocre, l’ombra i les terres.
Es pintava en dos fases: primer amb tons suaus, de dalt a baix, en aquarel·la aigualida. I es tornava a pintar en aquest sentit, pujant els tons amb guaix, jugant amb pinzellades indefinides i les barreges del color que crea l’aigua.
Aquest exercici buscava abordar l’esència del paisatge: l’horitzontalitat, e iniciar el joc del color per representar la llum i la profunditat.

2. Exercici sobre Georgia O’Keefe
Per aprendre una altra manera de representar el paisatge vam proposar fer unes composicions a l’estil d’aquesta artista.
També vam fer servir el mètode de composar prèviament sobre un plat, ara amb sorra tenyida de colors primaris i secundaris.
Els paisatges d’aquesta artista juguen amb les línies corbes i concèntriques, que representen l’alba o la posta del sol.
Es pintava primer amb les pintures que havien servit per tenyir la sorra, en bandes amples, molt properes, i pinzellades llargues.
Desprès es reafirmava el color amb guaix, acabant de dibuixar la composició.
I per últim, se li donava una certa ombra, que reforcés l’efecte de profunditat, allujant-se de l’aire abstracte que prenia al començament.
Amb els colors vius ens preparàvem per al següent exercici.

3. Exercici sobre Emil Nolde
En aquest exercici es va treballar sense model previ; vam decidir improvisar sobre el tema del paisatge, tenint com a referent les pintures coloristes de Nolde.
Seguíem el procés de pintura de l’exercici de Turner, però ara intentant trencar l’horitzontalitat, i jugant amb uns colors que no representen una llum naturalista, sinó una de subjectiva i alterada.
És interessant observar que l’ús de colors molt purs aconsegueix trencar la jerarquia dels elements del paisatge.
El fet d’improvisar amb el pinzell ple de pintura motiva a jugar amb els colors i la matèria, i obre portes a formes d’expressió més lliures.
A partir d’aquest exercici treballarem en una propera sessió de pintura al natural, per desenvolupar més en profunditat aquest tema.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s